L’art d’entrar i
sortir d’un quadre, per art de màgia
La Liang dins
el quadre de Núria Franquet i Font
Premi Folch i Torres, 2018. laGalera Editorial, Barcelona, 2019
A la segona trobada del club, ens vam duplicar com per art de màgia. No, no, no va ser màgia, va ser la feinada de divulgació de la Teresa i el Guillem. I, siii, vam començar 7 lectors i ja en som 15. Vam fer el ple. Caram, caram, quina patxoca!
Renoi, quin començament, oi? Però tota dificultat pot ser una oportunitat i reconèixer que una lectura no t’ha agradat, davant d’un grup desconegut, cal admetre que és una opinió valenta. Ara calia puntualitzar què o per què no havia agradat. Aquí els criteris van ser diversos. I, paradoxalment, a cada parer en contra en sorgia un a favor, el diàleg va fluir molt àgilment. Tot plegat, posat a la balança, va quedar prou equilibrat.
L’acord unànime va ser que La Liang dins el quadre és una novel·la històrica i d’aventures. Que la part històrica, ambientada a la conquesta de Mallorca (1229) per part del rei Jaume I, queda abastament documentada en les seves Cròniques i en les pintures de La conquesta de Mallorca exposades al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
A més, les il·lustracions d’en Miguel Gallardo ajuden molt a visualitzar les eines, feines i materials medievals i seguint aquesta tònica fa servir un traç molt gruixut en tots els contorns.
També, vam poder veure una reproducció de les pintures de Mallorca en un volum de la Història de l’art català coordinat per Francesc Miralles i fotografiat de Francesc Català Roca. I també unes reproduccions del MNAC.
La part d’aventures, ja apareix a la primera pàgina: la Liang, una nena xinesa, d’uns 10 anys, es perd del grup escolar amb qui visita el MNAC. Quan s’adona que està sola, veu com les figures de les pintures es belluguen, com es parlen i «De sobte, va sentir: | Ei, tu!» (pàg. 8). La Liang no s’ho pot creure: la veu que l’interpel·la ve del quadre. Aquí la trama s’embolica, ara la missió de la nostra protagonista serà trobar un remei pel mal de gota del rei Jaume I, que ha sabut per Marco Polo que a Cipangu (nom del Japó a l’Edat Mitjana) «hi ha unes herbes que curen la malura dels reis» (pàg. 12).
Per aconseguir-les la Liang voltarà mig món, acompanyada de l’Encantat, l’astrònom del rei, i de l’Alí, el grumet del vaixell pirata que els va atacar i ell –tot sol– l’allibera de les masmorres on Mustafà, un dels pirates més temuts de la Mediterrània la retenia. Fugen cap a Tunis, d’allà travessen el desert seguint els tuaregs fins a El Caire, Alexandria, més tard Mallorca. Viuen situacions de tan alt risc que la Liang, només pensa en tornar, en els avis, en casa seva i l’escola... No us podem avançar com acabarà, però si que us podem dir que tot anirà bé.
A més, vam puntualitzar que:
· era sorprenent que el rei Jaume I parla en la primera persona del plural; és a dir, enlloc de dir «jo pateixo» diu «nos patim»; per sort l’autora ens explica, en el mateix capítol, que aquest és un tret típic del parlar medieval;
· vam remarcar que els noms de pobles, ciutats o països que surten al relat, l’autora els anomena tal com es deien a l’Edat Mitjana per donar més versemblança a la història;
· vam descobrir força vocabulari d’eines, feines i llenguatge del mar; de productes medicinals, de menjars àrabs, d’indumentària antiga; i també,
· ens van sobtar les descripcions del «cel musulmà» i com la Liang s’espanta en despertar-se pels matins; o les descripcions de les onades;
· les estratègies que l’Alí s’empesca perquè no els atrapin són molt originals i divertides;
· va ser la gallina qui delata els perseguits i els van atrapar; i,
· el retorn de la Liang i l’encontre amb els avis són molt emotius.
I per acabar, vam repartir la lectura del
mes que ve: Història de l’art de Paul Cox. Una història de l’art molt peculiar. Ja us ho
explicarem.
