Viatge fascinant a... un univers fantàstic
Runes. El relatde les mil cares
Autor i il·lustrador:
Carlos Sánchez
El proppassat dimecres 6 de maig, els «Investigadors secrets» i altres convidats vam gaudir la visita d’en Carlos Sánchez, l’autor de Runes. El relat de les mil cares i vam quedar... fascinats, encantats, muts, captivats, sorpresos, embadalits, atònits, entusiasmats i... tant li fa, posem l’adjectiu que posem... ens quedarem curts.
Compteu que havíem gaudit de la lectura a casa, de la història fantàstica de la Chiri i en Dai, el seu millor amic; dels dos protagonistes que s’allunyen de l’orfenat on viuen cap al bosc i «troben per casualitat un portal màgic que els condueix a un territori ple d’éssers estranys i objectes màgics que està dominat pel malvat i temut Rei Ombra, que vol expandir el terror i el caos a Vall Petita i més enllà». Tot plegat, fascinant.
A més, havíem preparat la trobada apuntant força preguntes per en Carlos, sobre la història del còmic i sobre procés creatiu. En Carlos va ser molt sol·lícit i ens va respondre i explicar com havia anat tot. Ja estàvem encantats.
Quina estona més intensa; ara, el punt de fascinació més àlgid va ser quan en Carlos va obrir la tauleta i va mostrar com treballava. Llavors vam descobrir que no utilitzava ni paper, ni llapis, ni retoladors, ni pintures, ni colors... d’analògic, res de res. Sorprenent, oi?
Doncs, sapigueu que tot, tot i tot, el que en Carlos maquina
dins el seu cap, ho trasllada, ho aboca i ho treballa des de la tauleta gràfica,
amb l’estilet o ratolí dibuixa, traça línies i contorns, rectes, corbes i
ondulades, delimita espais, crea paisatges, perfila personatges, genera
bafarades, deltes i cartelleres... i, a més, tot ho omple de perspectiva i
color. L’investigàvem embadalits.
Vam comprovar amb quina habilitat i expertesa domina l’art
del còmic; potser perquè des de petit, sempre va amb un llapis a la mà... o un
estilet... o un ratolí. El cas és que les il·lustracions li flueixen per la
punta dels dits de manera tan natural i àgil, que sembla fàcil i senzill. Aquí
vam quedar atònits.
Però la cosa no va acabar dimecres, no. Dies i setmanes desprès
l’entusiasme continuava. Tant que la Teresa, amb la seva armilla de
bibliotecària, va agafar el rol de reportera i, entre els assistents, va anar
recollint els comentaris següents:
Gal·la: «M’ha semblat molt bonic que en Carlos s’hagi
inspirat en un fet real per narrar aquesta història. Això demostra molta
sensibilitat per part de l’autor i a l’hora apropa una vivència real als
lectors infantils i juvenils. Gràcies a aquesta història els nens i les nenes
amb sordesa poden veure que ells també són protagonistes d’històries
fantàstiques».
Lia: «És el primer cop que puc parlar amb un autor
d’àmbit nacional i m’ha agradat molt.
El còmic està molt ben escrit i il·lustrat i enganxa
moltíssim. A més, és molt emocionant saber que ha sortit el segon volum i que
el tercer està a punt de publicar-se. I poder veure el procés creatiu a través
de la tauleta em va encantar».
Noa: «Apunto tres coses:
—Un còmic que enganxa moltíssim, no pots parar de llegir i
fins tot l’acabes llegint dos cops.
—Ens va explicar molt bé com s’informa per poder parlar
correctament de la dificultat dels nens i nenes amb sordesa.
—També és el primer cop que puc parlar amb un autor.
Laia: «És el primer autor que he conegut, amb qui he pogut parlar i fer-li preguntes del seu ofici. A més, ha sigut molt interessant poder veure el procés creatiu de l’autor amb la tauleta de treball. I vaig marxar molt contenta amb la dedicatòria que em va fer personalment».
I quatre comentaris més
anònims:
• «Em va sorprendre que feia els dibuixos amb la tauleta i
no en paper».
• «Me ha encantado porque es un còmic de aventuras y me
encantan las aventuras. Además, el autor vino a vernos y fue muy chulo».
• «Destacaria la forma com treballa en Carlos a la tauleta. I,
dels personatges, en Moniato, la cabra coixinera, que es fa gros com una casa».
• «El còmic és molt “xulo” i divertit. I em va encantar perquè té un missatge secret».
.jpeg)
.jpeg)
