04 de desembre 2025

Exposicions del mes de desembre a la biblioteca

Al claustre: 

Exposició de fotografia 

“Ecos de passions prohibides: Una immersió a ‘La Casa de Bernarda Alba´” 

 Reinterpretació de l'obra a través de la fotografia d'Aida Pallàs Barta

L'exposició es podrà veure fins el 23 de desembre al claustre de la biblioteca - Festa Major 2025

El marc incomparable del Castell del Remei, amb interiors i decoracions originals del segle XX i amb el seu mobiliari antic, rajoles hidràuliques, escala de forja i pati interior, permet recrear algunes de les escenes i espais principals de cada acte de l´obra de forma acurada per transportar-nos de ple a l´interior de La casa de Bernarda Alba per mitjà de la fotografia. El caràcter, les vivències, les similituds i les diferències de cadascuna de les protagonistes queden capturades en les imatges, on les expressions i les accions parlen per si soles, però on també hi juguen el seu paper la llum, els elements del fons i els enquadraments. A través d´elles, i seguint la sensibilitat i l´atenció als detalls que caracteritzava l´estil de Lorca, l´Aida projecta la vida de set dones viscuda intensament que, congelada en la imatge, esdevé una mostra de la unió subjacent que existeix entre elles, impassible al temps.

El projecte va comptar amb la col·laboració del poeta Eduard Batlle, autor dels haikus que acompanyen l´obra fotogràfica i inspirats en La casa de Bernarda Alba; amb el suport de la Fundació Castell del Remei, que va facilitar els espais del seu castell per a la realització del projecte; amb la participació de l´estilista de moda Esther Asensio (@ther.archive), responsable de la selecció dels estilismes de les models que apareixen a les fotografies; i amb la col·laboració de l´actriu Belén Alonso, qui dóna veu a la Poncia i guia l´espectador per les diferents escenes a través d´una audioguia.



A les vitrines: 

“ Entre espurnes i fum: la flama dels Se m´n Refum”

Aquesta exposició recull l´essència i la història dels Diables Se m´n Refum de Sant Sadurní d´Anoia, una colla que manté viva la flama de la tradició i la cultura popular. A través del vestuari, les eines de foc, les fotografies i altres materials, descobrireu com el ritme, la pólvora i la passió esdevenen símbols d´identitat i d´esperit col·lectiu.

Enguany, els Joves Diables Se m´n Refum celebrem el 20è aniversari, i per això dediquem aquesta exposició a recordar el camí recorregut i a compartir amb tothom la força, la il·lusió i l´esperit festiu que ens han acompanyat al llarg d´aquests vint anys.

Cada peça exposada és testimoni d´una festa compartida, d´un poble que celebra, que vibra i que, any rere any, fa ressonar el seu crit entre espurnes i somriures. Benvinguts a l´univers dels Diables Se m´n Refum!






02 de desembre 2025

Segona sessió del Club de Lectura Juvenil

A la sessió de novembre del club de lectura juvenil vam tractar temes com l’empatia i els conflictes armats a través del llibre L’enemic Davide Cali i Serge Bloch (publicat per TakaTuka). A més a més, vam reflexionar sobre les diferents tècniques amb les que podem il·lustrar una història, i com de vegades les més senzilles poden ser les més impactants.




És la guerra. Dues trinxeres enmig del no-res. 
Dos bàndols que es vigilen mútuament i el temps que passa. 
Sensació d’abandonament. 
L’enemic és cruel, l’enemic no té pietat, la guerra és culpa seva… 
Ho diu el Manual de l’Exèrcit. 
I si un bon dia es descobreix que el Manual de l’enemic diu el mateix?

 




D’altra banda, vàrem fer una ronda de recomanacions, i vam parlar sobre els darrers llibres que hem llegit (o tenim ganes de llegir). Aquí teniu alguns dels títols que van sorgir durant la conversa:


Un hilo me liga a vos
( Beatriz Giménez de Ory)

Los dioses griegos existen. Si miras alrededor, los verás todos los días, en todas partes: en los bancos del parque, en los pasillos del instituto, dentro de ti... No tienes más que leer estos poemas para descubrirlos.

 





El noi del vestit
 (David Williams)

Aquesta és la història d'en Dennis, un noi amb una habilitat extraordinària. En Dennis és un noi ben normal amb dos talents fora de sèrie. Un el sap tothom: quan té una pilota als peus, es converteix en un prodigi del futbol! Gràcies a ell, l'equip de l'escola podrà classificar-se a la final del campionat. El seu segon talent és un secret... T'atreveixes a descobrir-lo?

 




Invisible (Eloy Moreno)

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada? Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada? «El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»

 




L’assassinat del professor de matemàtiques
(Jordi Sierra i Fabra)

En Flip no sap què fer perquè tres dels seus alumnes s'adonin que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no vol suspendre'ls, els proposa que resolguin en grup tot un seguit de problemes. Un bon dia en Flip és assassinat i mor davant mateix dels nois! Per poder descobrir i capturar l'assassí del seu professor, els tres amics han de resoldre un seguit d'enigmes, jocs d'enginy, problemes i pistes que els conduiran de dret al culpable.

 



Wonder
(R. J. Palacio)

August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l'escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l'escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és... Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l'August. Aconseguirà que els seus companys l'acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?

 


Forasters del temps: L’aventura dels Vallbona 
al futur  (Roberto Santiago)

Els Vallbona, en aquesta ocasió, faran el viatge més bèstia de tots: aniran a parar al futur! Justament a l'any 2112, que és capicua. I en aquest futur, no tot són flors i violes. Hi ha grans avenços tècnics, i cotxes voladors, per exemple. Però també hi ha molta tensió entre països i una gran sequera generalitzada. Aquest cop el Tià i la seva colla ho tenen pelut!

 



I parlant de viatges en el temps... Per últim, a la sessió de novembre vam obrir la Capsa del Temps del club de lectura! Cada any hi guardem a dins prediccions de cara al futur, i un any més tard descobrim si s’han fet realitat. Doncs bé, algunes sí que s’havien complert! Si voleu saber-ne més, haureu de venir al club i comprovar-ho. 

Us esperem el dijous 18 de desembre a les 18:30h!



24 de novembre 2025

De clubaire a jurat literari: Núria Ros i Anna Torné

De clubaire a jurat literari: Núria Ros i Anna Torné

(per Sílvia Romero)

 

Enguany arribàvem a l’onzena edició del Concurs de Novel·la curta Celler de lletres, un certamen literari organitzat des de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. De les bases de la convocatòria es pot extreure clarament quin és l’objectiu del concurs: crear un catàleg d’obres on la trama o el tema de la història narrada estigui íntimament relacionat amb el món del vi o del cava.

 

L’obra que es va proclamar com a guanyadora del 11è Concurs de Novel·la curta Celler de lletres 2025 va ser Els dies dels talps, de Júlia Serramitjana Casanovas, novel·la que serà publicada per l’editorial Saldonar aquesta propera primavera.

 

Dia del lliurament del premi


Però hi ha una altra característica, en aquest certamen, i és que una part del jurat està format per integrants del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, i en l’edició de 2025 les clubaires que s’han encarregat d’aquesta tasca han estat Núria Ros i Anna Torné, a qui entrevistarem tot seguit perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència.

 

Núria Ros i Anna Torné

 

Enguany heu format part del jurat del Premi de Novel·la curta Celler de lletres. Però amb anterioritat, havíeu fet de jurat?

ANNA: No, per a mi ha estat la primera vegada.

NÚRIA: Tampoc. Mai no havia fet de jurat.

 

Com us va arribar la proposta?

NÚRIA: Un matí vaig rebre una trucada de la Glòria. Era la tercera proposta que em feia. En anys anteriors no vaig poder acceptar per motius familiars, i enguany vaig dir que sí, gustosa.

ANNA: A mi ja m’ho havia proposat la Glòria, també, l’any passat, i li vaig dir que no m’anava bé. I aquest any em va demanar de quedar un dia a la biblioteca per explicar-me una mica tot el procés. Suposo que per evitar que li digués que no una altra vegada. Ens vam veure, em va explicar com funcionava tota l’organització del concurs, i vaig acceptar.

 

De fet, heu participat en el jurat en tant que integrants del Club de lectura Celler de lletres, ja que en totes les edicions del concurs, una part del jurat està format per membres d’aquest club. Des de quan assistiu a les trobades del club?

NÚRIA: Em vaig inscriure a la llista d'espera i vaig començar al Club el setembre de 2016.

ANNA: Vaig assistir per primer cop a una trobada del club de lectura el novembre de 2017, i comentàvem Charlotte, de David Foenkinos.

Anna Torné, membre del Club de lectura Celler de lletres i jurat de la present edició

Què és el més important de participar en un club de lectura?

NÚRIA: Formar part d'un club de lectura ho trobo enriquidor perquè llegeixo llibres que per iniciativa personal no escolliria; m'agrada compartir opinions amb les companyes.

ANNA: M’agrada el club de lectura perquè em fa veure els llibres amb una altra mirada, llegir gèneres que potser no hauria escollit, i compartir punts de vista perquè un mateix llibre pot semblar molt diferent i descobreixes aspectes que potser no hauries vist. T’enriqueix com a lector. I amb una bon moderador o moderadora cada llibre es viu intensament, llegir es converteix en un compartir i créixer junts.

 

Ja veig que no només formeu part del Club de lectura Celler de lletres, sinó que sou entusiastes defensores. Però tornem ara al Premi de Novel·la curta Celler de lletres. En aquesta edició es van presentar deu originals. Com us vau plantejar la lectura de les obres, amb quina metodologia?

ANNA: En realitat, cap metodologia en concret. Tenia clar que havia de llegir-me totes deu obres i vaig agafar la que estava dalt de tot primer, i després vaig anar seguint.

NÚRIA: Vaig seguir l'ordre del llistat, estaven enumerats de l’u al deu i així ho vaig fer.

Anava llegint, subratllant i fent anotacions. La meva manera de llegir va ser diferent sense voler-ho, estava avaluant treballs, com he fet durant tants anys al col·legi.

 

Les obres us van arribar abans de l’estiu, i la trobada del jurat es va celebrar a mitjans de setembre. Vau tenir temps suficient per fer una lectura pausada?

ANNA: Per mi suficient, en moltes obres la lectura era ràpida i per sobre quan descobries que no parlava del tema vitivinícola.

NÚRIA: Aquestes obres de novel·la curta es llegeixen ràpid. Les vaig llegir totes, fins i tot algunes que no complien les bases les vaig llegir per curiositat. El temps d'estiu és suficient.

 

Núria Ros Tarafa és nascuda a Sant Sadurní, on sempre ha viscut. Ha treballat, durant més de quaranta anys, de mestra, ofici que sempre li ha encantat pel fet de poder acompanyar els infants un trosset del seu camí. Li agrada observar la natura, caminar per la muntanya, gaudir del mar, fer esport, llegir... i també li agrada acomiadar el dia amb un bon llibre

El dia de la reunió del jurat, anàveu a la trobada amb la idea clara sobre quina hauria de ser l’obra guanyadora?

NÚRIA: Vaig anar a la reunió del jurat amb l'obra escollida per ser mereixedora del  Premi Celler de lletres.

ANNA: L' obra guanyadora va ser la que més em va agradar.

 

Què us va semblar la trobada del jurat per deliberar?

NÚRIA: Hi va haver unanimitat en l'elecció de l'obra guanyadora, i en coincidir el jurat, la resolució va ser força senzilla.

ANNA: Molt ràpid, en coincidir tots el membres no va caldre massa debat.

 

L’obra proclamada com a guanyadora en la convocatòria d’aquest 2025 va ser Els dies dels talps, de Júlia Serramitjana i Casanovas. Com planteja l’autora, en aquesta novel·la, la temàtica vitivinícola, que és l’aspecte cabdal del nostre concurs?

ANNA: La novel·la està ambientada en un futur on la vinya ja no és només tradició sinó també qüestió de supervivència. Les vinyes s’han vist molt afectades per la sequera, incendis i les altes temperatures.

NÚRIA: La novel·la tracta el tema de la vinya i el vi recordant l'esplendor dels anys passats, i  com a poc a poc entra en declivi a causa del canvi climàtic. Els anys futurs, on es desenvolupa l'obra, el conreu de la vinya tradicional és impossible per les altes temperatures i s'han de buscar altres mètodes de cultiu perquè la vinya pugui sobreviure. És una visió del que ens trobarem en un futur no gaire llunyà?

 

Una bona pregunta que haurem de traslladar a l’autora. Però arribats a aquest punt, i després de tot el que hem estat parlant: tornaríeu a fer de jurat si us arribés de nou la proposta?

NÚRIA: L'experiència ha estat interessant, penso que és enriquidora i positiva. D'aquí uns anys m'agradaria repetir, ara és el moment d'altres clubaires a qui de ben segur els farà il·lusió formar part del jurat.

ANNA: Sí, repetiria l’experiència sense dubtar-ho. Ha estat diferent i enriquidor llegir les obres i posar-ho en comú amb la resta del jurat.

 

(novembre 2025)


20 de novembre 2025

Resum de la tercera trobada, de dimecres 5 de novembre: Llegir és un viatge... al País dels Gegants

Llegir és un viatge... al País dels Gegants

 

Els últims gegants de François Place, autor i il·lustrador

Títol original: Les derniers Géants (Bèlgica, 1992)

Traducció de Teresa Duran. Publicat per Leopold Blume, Barcelona 2000

 
 
 

El dimecres 5 de novembre, puntualment, a dos quarts de sis, vam iniciar la tercera trobada d’aquest curs, hi érem totes i vam anar per feina.

 

Vam començar per triar el nom del grup, vam fer una pluja d’idees i en van sorgir alguns, pocs, en anglès i en català; però també van haver-hi silencis, llargs. La inspiració no fluïa i, com que això no es pot forçar, vam posposar la tria pel final de la sessió, per si hi havia més sort.

 

La segona cosa va ser repartir les vuit llibretes que eren damunt una taula i feia estona que picaven la curiositat; són llibretes d’espiral, d’un sol color la coberta i grisa la contracoberta. Estaven totes col·locades per la banda del gris perquè l’atzar decidís quin color li corresponia a cadascú. El cas és que hi va haver un espectacular ball de llibretes: l’intercanvi va ser tan ràpid com emocionant, fins que al final tothom va quedar satisfet amb el seu color.

 

La finalitat de la llibreta és anotar, apuntar, escriure notes breus, o llargues, de les impressions, les sensacions i les idees que ens venen al cap mentre llegim o mentre som al club i escoltem comentaris, propostes o recomanacions dels companys que trobem interessants i ens impacten prou per retenir-les, qui sap si un dia ens poden servir.

 

Tot seguit, vam practicar el propòsit que ens hem fet des del primer dia: Poesia tot l’any, no limitar-nos-la a Nadal o Sant Jordi, com passa sovint, i anar vinculant poemes amb l’obra que llegim. En aquest cas, tractant-se de gegants, vam tenir l’honor —com no podia ser d’una altra manera— que en Ferran i la Isabel, els gegants de Sant Sadurní d’Anoia, presidissin la nostra trobada, en una reproducció de sobretaula, és clar!

 

Gairebé tots els membres del club els coneixien personalment i els que no, van ser entusiàsticament convidats a visitar-los al vestíbul de l’Ajuntament, que és la seva residència habitual, excepte quan estan de gira. A més, algú va explicar-nos que, quan era petita i passava per davant l’Ajuntament, sempre entrava a veure’ls per colar-se sota les faldilles i, sobretot, tocar-los la capa de vellut que és molt suau i plaent.

 

Ara si, vam llegir la II part del poema «Corpus» que Joan Maragall dedicada als Gegants. Seguint l’esquema de la cançó tradicional, l’autor ens recalca que:

 

La geganta i el gegant,

ara ballen, ara ballen,

la geganta i el gegant,

ara ballen, i sempre ballaran.

 

Podeu recuperar aquest poema al volum I de les Obres Completes, corresponent a «Poesia i Teatre» que tenim a disposició a la biblioteca.

 

I és clar, vam parlar de la lectura, d’Els últims gegants. En la primera ronda de comentaris, vam constatar que no havia enganxat, que més d’un membre no l’havia acabat de llegir, que no havia agradat gaire i que no havia despertat l’entusiasme de la lectura anterior.

 

Aprofundint en el perquè d’aquestes afirmacions, l’explicació més repetida va ser la dificultat en el llenguatge. I van concretar quines paraules de la primera pàgina eren difícils i vam apuntar : “fou”, “ennegrit i canós”, “arponer malai”, “talismà”, “empès”, “guinees”. Una altra cosa que vam exposar van ser les frases que alteren l’ordre habitual –subjecte, verb i predicats— per fer més èmfasi en allò que es diu.

 

Tot seguit, vam anar desgranant com François Place, autor i il·lustrador, ens presenta aquesta obra. El més evident és que utilitza la mateixa estructura al llarg de tot el llibre: a la pàgina esquerra el text i a la pàgina dreta la il·lustració.

 

Pel que fa al text, van confirmar que es tracta d’una narració que està escrita en primera persona i que ens l’explica el protagonista, l’Archibald Leopold Ruthmore. Excepte la darrera pàgina que a mode d’epíleg està escrita en tercera persona.

 

També vam dir que text i il·lustracions es complementen per entendre la història i que la història comença i acaba amb el mateix tipus de personatge: un mariner, al principi compra una dent i al final veiem el dibuix de la dent sota el text.

 

Vam discutir sobre les diferents parts del relat i finalment vam consensuar cinc etapes: els preparatius del viatge, el primer viatge, l’estada amb els gegants, el retorn, els estudis i les conferències, la segona expedició i la decepció o retirada.

 

Ens vam entretenir d’allò més en les il·lustracions. Vam recórrer amunt i avall totes les pàgines, explorant la minuciositat, buscant la precisió i el detall dels dibuixos fets amb tinta xinesa i acolorits amb aquarel·la.

 

En l’anar i venir de pàgines vam anar concretant les dates, els mitjans de transport i les ubicacions de les dues expedicions. La primera va sortir el 29 de setembre de 1849, d’un port del Regne Unit, amb una vella goleta de la Companyia de les Índies. Per arribar al País dels Gegants va navegar fins a Calcuta (Índia), d’allà a Martaban (Birmània), amb canoes van remuntar el Salween i després el riu Negre, a peu van travessar la selva dels wa i les planures tibetanes fins trobar els nou gegants. Per tornar, en canvi, l’Archibald va sortir a collibè d’un dels gegants que el van acompanyar fins les estepes de l’Àsia Central, d’allà en caravana fins a la ciutat d’Irkutsk (Sibèria), en trineu fins a Moscou i Sant Petesburg i allí va embarcar, segurament en un vaixell de vapor, per travessar el mar Bàltic i el mar del Nord fins a Londres. 



Tot aquest periple i el de la segona expedició, que va sortir de Nova York, el vam reseguir damunt d’un mapamundi antic, on les divisions de les fronteres no eren les actuals ni les de l’època de l’Archibald, però ens va donar una visió molt més clara de l’abast del viatge que van fer per trobar Els últims gegants.

 

Acabat el recorregut, vam tornar a l’inici, a la tria del nom pel grup i heus aquí la llista de noms que van sorgir:

 

–Llibres màgics

–Hand book

–Llibre obert

–Petits grans llibres

–Pluja de llibres

–Capibares lectores

–La llibreria secreta

–La biblioteca secreta

–Un mar de llibres

–Els petits bibliotecaris

–Llibres secrets

–Investigadors secrets

 

També vam acordar que, el proper dia, posarem tots els noms en una bossa, traurem un paperet i serà l’atzar qui decidirà com ens diem.

 

Per acabar, vam presentar la propera lectura: IMBATIBLE. 1. Justícia i verdura fresca, de Pascal Jousselin, que l’autor ens presenta com «L’únic veritable superheroi del món del còmic».

 

I, al darrer moment, encara hi va haver una recomanació, que comentarem el proper dia.

 

Ai, lectors i lectores, per si no us n’heu adonat, les del club són estones intenses i molt ben aprofitades. Salut!!!


04 de novembre 2025

Exposicions del mes de novembre a la biblioteca

 Al claustre:

La vinya” de l'Associació fotogràfica de Moja del 3 al 26  de novembre



A les vitrines d'art:

Punt de mitja i ganxet de  “Las puntazo” de la Merceria Julivert del 3 al 26  de novembre

 
A l'espai jove:

“El silenci trencat, l’empremta catalana en el tràfic d’esclaus”  

Treball de recerca de Sara El Yaakoubi (IES Intermunicipal) del 10 al 21 de novembre