Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Ocàs i fascinació d’Eva Baltasar
Tertúlia del 12 de setembre
de 2025
Coincidint amb la visita d’Eva Baltasar al festival Riudelletres 2025 de Sant Pere de Riudebitlles, el club va debatre sobre la seva darrera novel·la. Pel seu fort component social, el llibre va generar reflexions sobre la precarietat laboral i l’encariment del preu de l’habitatge. Tot això està canviant radicalment el perfil del sensellarisme, i el que més va impactar les integrants del club és que la persona que es queda al carrer sigui una noia jove.
Al llarg de la discussió, va sortir diverses vegades el tema de la xarxa. Diverses integrants del club van assenyalar que la narradora no té una xarxa familiar ni d’amistats que la sostinguin en el moment de la caiguda. Tampoc no sembla que la narradora tingui cap confiança en la xarxa assistencial pública, tot i que ella treballa dins el sector del treball social adreçat a la infantesa. Aquesta absència de xarxa remet a l’atomització de la societat urbana contemporània. Com va dir l’autora en una entrevista: «una abraçada no et salva, però t’infon l’ànim de salvar-te».
La discussió va passar a ocupar-se del concepte de les
petites decisions que de vegades condueixen a un «assortiment d’errors».
Algunes participants van subratllar que la narradora se sent culpable de la
seva deriva: «si hagués actuat diferent, si hagués fet això en comptes d’allò
altre, etc». Però a mesura que en parlàvem, es va fer evident que un component important
de la seva situació va més enllà de les decisions personals i entra en el
terreny de les dinàmiques estructurals.
«tinc a dins un nucli
encès. El líquid de què són fetes les decisions»
Quan apareix la Trudi, una figura benefactora que li fa de
mentora, l’acull i l’encamina a treballar netejant cases, en certa manera la
narradora, segons el parer d’algunes integrants del club, «traeix» la confiança
de qui l’ha acollit i ajudat a trobar feina. Es comença a dutxar a les cases
que neteja i també consumeix els aliments que tenen a la nevera. Aquesta
actitud, incomprensible per a algunes, va ser vista per a altres com una forma
de protesta, una forma de resistència silenciosa davant la precarietat i el sou
escàs.
«no sé en quin moment
el nostre cos deixa de ser nostre i passa a ser de la feina»
El canvi estilístic al darrer terç de la novel·la va ser
força controvertit durant el debat. La majoria van comentar que l’estil es
torna molt carregat, dens, poètic, de vegades hermètic, amb un fil argumental
difícil de seguir. En general, les preferències es decantaven per l’estil més
«documental» de la primera part, que situa el lector al costat de la narradora
i transmet l’angoixa de cercar un lloc pels carrers on passar la nit. A la
segona part es produeix un paral·lelisme entre la caiguda de la narradora i la
d’una dona a qui en el passat havia netejat la casa i amb qui després estableix
una relació tèrbola. Algunes integrants del club que van valorar aquest gir
líric i simbòlic com un risc narratiu interessant.
Tocant al final, hi va haver consens a afirmar que és ambigu
i obert a múltiples lectures: al·lucinacions, embogiment, recerca d’una fe,
deliri religiós, etc. El que resulta clar és que és un final agosarat i
colpidor, amb imatges necrofíliques i una atmosfera gòtica.
Eva Baltasar
L’autora
Llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona,
com a escriptora s’inicià en la poesia amb la publicació dels reculls Laia (2008, premi Miquel de Palol), Atàviques feres (2009, premi Ramon Comas
i Maduell), Reclam (2010, premi Les
Talúries), Dotze treballs (2011,
premi Benet Ribas), Medi aquàtic
(2011, premi Màrius Torres), Poemes d’una
embarassada (2012, premi Jordi Pàmias), Vida
limitada (2013, premi Miquel Àngel Riera), Animals d’hivern (2016, premi Gabriel Ferrater), Neutre (2017, premi Ibn Jafadja) i Invertida (2017, premi Mallorca).
L’any 2018 debutà en la narrativa amb la publicació de Permagel, obra amb la qual obtingué el
premi Llibreter i un gran èxit de vendes. Seguidament publicà Boulder (2020, premi Òmnium 2021 i
finalista del premi Booker 2023) i Mamut (2022), que tanca una trilogia
(Tríptic) marcada pel caràcter introspectiu dels textos i on la
solitud i la condició femenina són el tema comú. El 2024 publicà la
novel·la Ocàs i fascinació.
Eva Baltasar és la primera escriptora de la literatura
catalana que opta al reconegut Booker Prize 2023, que des del 2005 premia obres
d’autors internacionals que han tingut una àmplia difusió al Regne Unit.
Boulder forma part de la “longlist” d’obres que enguany opten a aquest guardó,
que són un total de 12 i estan escrites per autors com Laurent Mauvignier,
Guadalupe Nettel, Vigdis Hjorth, Andrei Kurkov, Maryse Condé i Cheong
Myeong-Kwan.
L’obra
Novel·la sobre la precarietat i la ratlla finíssima que
separa una existència d’”anar tirant” de la
penúria absoluta, Ocàs i
fascinació és un crit d’alerta sobre un sistema on cada cop fallen més els
lligams comunitaris i els mecanismes de redistribució social. La narradora, com
si refés la pregària del salm 130 crida “des de l’abisme ”, des de la
desesperació d’un sistema que s’ha convertit en una piconadora de somnis.
«la ciutat és
sanguinària, fabrica solitaris i els obliga a conviure» —Entrevista a El
Periódico
Una noia de vint-i-set anys que viu a Barcelona en un pis compartit gaudeix de
l’anestèsia mínima que dona la precària classe mitja: de dia una mitja jornada,
de nit Netflix. Fins que la llogatera del pis troba dues colombianes que paguen
el doble i l’expulsen de mala manera. La caiguda és qüestió d’un segon. Li
tocarà dormir al carrer, a la intempèrie de la ciutat dels sense sostre. I
llavors, en un encadenament de desgràcies, no li renoven el contracte a la
ludoteca on treballa. Per sobreviure començarà a netejar les cases dels altres.
Però ja no hi ha marxa enrere: ara és una pària i haurà de moure’s i explorar
espais públics (el carrer) o aliens (les neveres dels altres).
«la mort deu ser això,
haver-se quedat sense lloc».
La novel·la té un canvi de registre cap al final en què
adquireix un caire més gòtic i grotesc, oposat en certa manera al detallisme de
la supervivència diària de la primera part.
Xavier Zambrano
