Resum de la tertúlia sobre "Els ocells" de Tarjei Vesaas al Club de Lectura Celler de Lletres

Els ocells, de Tarjei Vesaas

9 de gener del 2026

D’entrada, Els ocells de Tarjei Vesaas no va despertar gaire entusiasme. Algunes lectores ja hi anaven amb escepticisme, els comentaris previs no ajudaven gaire i les primeres pàgines, amb poca acció aparent, van fer pensar que seria una lectura feixuga. Tot plegat va crear una certa distància inicial i fins i tot la sensació que el llibre costaria d’arrencar. Però…

A mesura que avançava la lectura, el grup va començar a entrar en el seu ritme i en la manera tan particular que té Vesaas d’explicar la història. Es va comentar molt la figura de Mattis, la seva sensibilitat extrema i la seva manera d’entendre el món, així com el paper tan important que hi té la natura. Es va anar veient clar que no és una novel·la d’accions, sinó de mirades, silencis i petits detalls que, sense fer soroll, acaben pesant molt.

La relació entre Mattis i la seva germana Hege també va generar força debat. Es va parlar del vincle tan intens que comparteixen, de l’amor i la responsabilitat, però també del cansament i dels límits difícils de sostenir, el pes de la responsabilitat en les persones cuidadores, les ganes de viure de la Hege. Moltes lectores van coincidir que el llibre fa pensar sobre la diferència, la solitud i la incomunicació, sense donar respostes clares ni fàcils. També es va debatre molt sobre el final, sobre si havia sigut buscat o havia sigut involuntari, i no em vam treure l’aigua clar, però això també deu ser bo.

Per tot plegat, doncs, la sensació general va ser molt bona. El que al principi semblava un llibre poc atractiu ha acabat sorprenent i agradant molt més del que s’esperava. Els ocells ha demostrat ser una lectura que demana paciència, però que, si t’hi deixes portar, et retorna molt més del que promet al començament.

Tarjei Vesaas

(1897–1970) va ser un dels grans escriptors noruecs del segle XX. Nascut a Vinje, en una zona rural i muntanyosa, el contacte constant amb la natura va marcar profundament la seva obra, plena de simbolisme i d’una sensibilitat molt particular. Va escriure tant en nynorsk com en bokmål, i es va fer especialment conegut per la seva manera de retratar la fragilitat humana, els silencis i les emocions inexplicables.

La seva fama internacional va arribar sobretot amb Els ocells (1957. Vesaas va viure tota la vida a la seva regió natal i va compartir trajectòria literària amb la seva esposa, l’escriptora Halldis Moren Vesaas, formant una de les parelles més destacades de les lletres noruegues.

Bibliografia

Novel·la:

• Els ocells (Fuglane), 1957 – La seva obra més coneguda.
• La casa de glaç (Is-slottet), 1963 – Premiada internacionalment.
• La barca d’en tothom (Bruene), 1966 – Exploració poètica sobre el pas del temps.
• Kimen, 1940 – Una novel·la sobre la por i el caos en una comunitat rural.

Poesia i relats

• Vindane (Els vents), 1952 – Poesia.
• Tusten, 1947 – Conte llarg/novel·la curta.
• Vindfallet, 1951 – Relats.

Els ocells

Diuen, diuen, que Els ocells és una de les novel·les més delicades i emocionants de Tarjei Vesaas. De fet, és ben cert que està escrita amb un estil senzill però carregat de simbolisme. El protagonista, en Mattis, és un home amb discapacitat intel·lectual que percep el món amb una sensibilitat extraordinària, gairebé poètica. La seva connexió amb la natura, especialment amb el becadell que sobrevola la casa, es converteix en una porta a la seva interioritat, fràgil i intensa, sovint incompresa pels qui l’envolten.

La relació amb la seva germana Hege, que s’ha dedicat tota la vida a cuidar-lo, és el nucli de la història. Entre tots dos hi ha un vincle profund, però també una tensió constant entre amor, dependència i renúncia. L’aparició de Jørgen, el fuster, altera l’equilibri precari en què viuen, despertant en Mattis sentiments de gelosia, confusió i por a ser substituït. Res que no puguem arribar a entendre. Això ens acosta molt al personatge perquè qui, en un cas com el seu, no s’arribaria a sentir així.

La novel·la parla de temes com la diferència, la solitud, la incomunicació i la necessitat d’afecte. Vesaas observa els personatges amb una gran compassió i deixa que els silencis i els detalls parlin per ells mateixos. El resultat és una obra breu però, penso, profundament commovedora, que convida a mirar el món amb una nova delicadesa. I, a més a més, és una novel·la que ens ha recomanat una de les membres del Club Celler de lletres, cosa que per a mi és també interessant. Estic segur que en gaudireu.

 

Jordi Romeu Carol

 

Exposicions del mes de gener a la biblioteca

 Al Claustre:

"Històries i colors" dibuixos i pintures de Mario Tejero

"Els llapis van sols, els pinzells també van a la seva, o no. A la recerca del punt de fuga, el forat negre  on s'hi està l'art i en això estic"

Del 3 al 31 de gener

A les vitrines d’art:

Entrevista a Júlia Serramitjana i Casanovas, autora de la novel·la "Els dies dels talps" obra guanyadora del “11è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2025”

Entrevista a Júlia Serramitjana i Casanovas, autora de la novel·la

 Els dies dels talps

—obra guanyadora del “11è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2025”—

(per Sílvia Romero i Olea)

 

El lliurament del “11è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2025” es va celebrar el dimecres 1 d’octubre de 2025 a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia. A la festa de lliurament hi eren tots els integrants del jurat: Núria Ros i Anna Torné en representació del club de lectura Celler de lletres; Marta Castellví en representació de la Regidoria de Cultura; Glòria Bricollé en representació de la biblioteca; Sílvia Romero, escriptora i Presidenta del Jurat; i Francesc Gil-Lluch, editor, que com a jurat actuava amb veu però sense vot. A més, també es va comptar amb l’assistència de Pere Vernet, alcalde de la població.

L’acte es va iniciar amb un breu parlament per part de la Regidora de Cultura, que va cedir la paraula a Maria Teresa Baltasar, artista de l’exposició de pintura “La fe del pagès” que s’inaugurava aquell dia. Tot seguit van intervenir l’editor de l’obra premiada i la Presidenta del Jurat, que va mostrar, a través d’una lectura dramatitzada on van col·laborar Glòria Bricollé, Francesc Gil-Lluch i Núria Ros, com havia avançat la deliberació del jurat.

Després dels diversos parlaments, l’Alcalde va obrir la plica per proclamar la novel·la guanyadora: Els dies dels talps, de Júlia Serramitjana i Casanovas. L’obra serà publicada per Edicions Saldonar la primavera de 2026.

 

Dia del lliurament del premi

Des de quan coneixies l’existència del Premi de Novel·la curta Celler de lletres?

El coneixia des de fa temps, pràcticament des de la primera edició. Sabia que existia perquè segueixo l’actualitat de la comarca i rebo la informació de tot el que fa la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.

 

N’ets usuària?

En soc usuària habitual i m’interessa tot el que s’hi fa.  Però no va ser fins que vaig fer un taller d’escriptura creativa a la biblioteca que me’l vaig mirar amb uns altres ulls, no tant d’espectadora, de veure qui guanyava, sinó de possible participant.

 

Llavors, quan vas decidir presentar-t’hi?

Fa tres anys, durant un dels tallers d’escriptura creativa que vaig fer amb la Muriel Villanueva a la Biblioteca, ella ens va demanar que proposéssim un projecte per treballar a classe. Vaig fer una sinopsi d’un tema que em ballava pel cap feia temps i els companys i companyes del taller em van animar a presentar-me al premi, perquè la temàtica hi encaixava.

 

I et vas posar a la feina.

Sí. Em vaig estructurar la novel·la de manera que coincidís amb els terminis i vaig anar fent, sense pressa però sense pausa, durant dos anys. I finalment la vaig acabar un mes abans que s’obrís el termini. Tot va encaixar.

 

I com et vas assabentar que eres la guanyadora de l’edició de 2025?

Dues setmanes abans del lliurament del premi vaig rebre un correu de la biblioteca en què es deia que ja hi havia obra guanyadora i que aviat es posarien en contacte amb l’autor o autora. En cap moment vaig pensar que seria jo. Per sorpresa meva, al cap d’una estona em va trucar la Glòria i em va donar la bona notícia. Jo estava a punt de sortir de casa per fer esport, però ja no vaig poder fer res més aquell dia!

 

Júlia Serramitjana

Ho entenc. Així, com vas viure el dia del lliurament del premi?

Amb nervis i tranquil·litat a la vegada perquè per fi no havia de guardar més el secret. Ella em va demanar que no ho digués a ningú fins el dia del lliurament, per mantenir la intriga. I així ho vaig fer.

 

Sí, és un aspecte que sempre demanem. I referent a l’edició de l’obra, aquesta serà la teva primera novel·la publicada?

Sí, és la primera vegada que escrivia una novel·la i serà la primera que publico.

 

Hi ha un punt diferencial en aquest concurs, i és el de la temàtica, que ha de girar al voltant del món del vi i del cava. És un camp que coneixes o has necessitat documentar-te?

El conec en la mesura que soc de Sant Sadurní. Crec que els que hem viscut aquí des de petits ho portem una mica de sèrie i en tenim un coneixement bàsic. Als cercles d’amics, a les sobretaules de dinars i sopars familiars s’acaba parlant molt de la vinya, el vi i el cava, dels problemes que hi ha al sector, etc. Però no en soc una experta ni hi treballo directament i m’he hagut de documentar, sí.

 

Com ha anat, aquest procés de documentació?

En el meu cas, com que la novel·la s’ubica al futur, m’he informat principalment en diaris, articles i publicacions locals. També he comptat amb l’ajuda d’amics i familiars vinculats al sector i que m’han ajudat a fer-la versemblant.

 

El títol de la novel·la amb què has guanyat el concurs és Els dies dels talps. Qui són, aquests talps?

Són uns éssers que viuen sota terra, que lluiten per sobreviure a unes condicions adverses i que a vegades també dubten i desconfien, d’ells mateixos i dels que els envolten.

 

Només amb aquestes dades ja em sembla força interessant. Malgrat que la presentació oficial del llibre tindrà lloc el divendres 4 de març a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia, ¿ens podries avançar algun detall de l’argument?

La història transcorre en el futur, concretament l’any 2041 a un poble del Penedès, on fa més d’un any que els seus milers d’habitants del poble viuen sota terra. Han fet servir les caves per refugiar-se de les altes temperatures que fan impossible la vida a l’exterior. Tot i que han pogut crear una mínima infraestructura subterrània, ara es troben en un moment molt delicat per la supervivència i hauran de triar entre seguir a la comarca o marxar buscant un lloc millor on viure. Una troballa inesperada tensarà encara més els vilatans i farà que la decisió sigui molt més difícil.

 

Llavors, és una novel·la de ciència-ficció? Una història de denúncia?

Les dues coses. Podria ubicar-se en la ficció distòpia i també en la ciència-ficció perquè la narració té elements fantàstics, inexplicables. També és una novel·la social, perquè denuncia una situació que ens està afectant i a la què hem de trobar solucions com a societat: la crisi climàtica.

 

I quins aspectes del món vitivinícola hi trobarem?

La novel·la es centra en la vinya i ho fa d’una forma simbòlica. A la història no hi ha descrit  tant el procés d’elaboració del vi i el cava com a tema central, sinó que es centra en la viticultura en un context postapocalíptic, en un moment decisiu pel seu futur.

 

Tens nous projectes a punt de veure la llum?

He començat a fer narrativa breu i tinc un projecte mig engegat. També m’agradaria fer més novel·les curtes en el futur. Crec que té molt potencial. Però de moment tot està en procés.

 

Recomanaries a altres escriptors la participació en el “Premi de Novel·la curta Celler de lletres”?

Sí, totalment.  Crec que és un premi molt atractiu perquè et dona la possibilitat d’editar-la i publicar-la amb una editorial com Saldonar i que es promociona a nivell local i comarcal, cosa que permet donar-se a conèixer.

 

(gener 2026)

Novetats i Activitats Gener

 

Tercera sessió del Club de Lectura Juvenil

El 18 de desembre va tenir lloc l’última sessió del 2025 del club juvenil de la biblioteca. Plegats, vam llegir l’àlbum il·lustrat El hombre compró la ciudad de Estocolmo, de Gianni Rodari amb il·lustracions de Javier Zabala. 

És la història d’un barber que, a canvi d’un tall de cabells, es creu que ha comprat la ciutat d’Estocolm. 

Una divertida història que ens va fer debatre i reflexionar sobre tot el que es pot comprar amb diners... I què no té preu.

També vam parlar sobre l’estil de l’àlbum il·lustrat, fet a partir de la tècnica del collage. 

Ens va semblar abstracte i interessant, i, tot i que l’estil pot semblar infantil, vam estar d’acord en que el missatge de la història l’entendran molt millor adolescents i adults.

 

Tot seguit, per celebrar les vacances d’hivern, vam fer una manualitat molt senzilla però especial... 

Retallar flocs de neu amb patrons espectaculars! 

Aquí podeu veure com es fa:

 

https://www.youtube.com/watch?v=IKT4OJUuBs8

 

Per últim, vam repartir els llibres de la nostra propera lectura conjunta: Atrapats de Xavier Gual, un thriller sobrenatural ambientat per aquestes dates:

“Un grup d'amics aprofitaran les vacances de Nadal per entrar d’amagat al seu institut. L’excusa serà enregistrar un curtmetratge de terror i passar-s’ho bé. No sospiten, però, que una gran nevada els complicarà els plans. Mentre es fa fosc, dubtaran si estan del tot sols o si les llegendes més esgarrifoses poden convertir-se en realitat. Aquesta novel·la recupera el to i el personatge de la Laura, la protagonista de La noia de la caravana, premi Ramon Muntaner 2017.”

Si voleu sumar-vos, la comentarem el 29 de gener de 2026!

Mentrestant, bones festes i felices lectures ^.^

Crònica del club de lectura Celler de Lletres sobre “Dues germanes” de David Foenkinos

 

Crònica del club – “Dues germanes” de David Foenkinos. 17 de desembre del 2025

La trobada d’aquest desembre va girar al voltant de la novel·la Dues germanes i, en general, les lectores van quedar satisfetes. El llibre, amb la seva història aparentment senzilla, una ruptura amorosa que ho capgira tot, va provocar un debat molt viu i també alguna riallada nerviosa.

La Mathilde va ser la protagonista absoluta de la conversa. Moltes van coincidir que el seu malestar va molt més enllà d’un simple desengany amorós. Algunes van suggerir que potser ja tenia alguna fragilitat latent, o que la ruptura va despertar algun tipus de malaltia mental que es va veient pas a pas. Això va fer que tothom hi estigués molt pendent: “Ai, pobra Mathilde, però és que això ja no és normal!” comentava alguna, amb un somriure entre comprensió i incredulitat.

També vam parlar molt de la relació entre les germanes. L’Agathe, amb la seva vida aparentment perfecta, sembla provocar una mica de gelosia i tensions que van anar desgastant el vincle amb la Mathilde. No és només un refugi familiar: hi ha silencis, comparacions i moments que fan posar el lector una mica nerviós, preguntant-se com acabarà tot plegat.

Algunes lectores van apuntar que el grau d’infelicitat de la Mathilde sembla desmesurat: tot i haver-ho perdut tot, sembla que el seu patiment va molt més enllà del que la majoria de nosaltres haguéssim esperat. I sí, hi havia una veu crítica: algú va reconèixer que no hi va entrar del tot i que el ritme o la distància amb la protagonista li van posar una mica de mur. Tot i així, en general, el llibre fa pensar i no deixa indiferent.

Dues germanes va ser una lectura que va agradar i va donar molt de joc per parlar, reflexionar i compartir opinions i, per què no, alguna riallada còmplice sobre els patiments de la Mathilde.

I per acabar, una felicitació ben gran a totes les clubaires: que passeu un molt Bon Nadal i unes festes plenes de llibres, rialles i moments compartits tan bons com els dels nostres clubs de lectura!

David Foenkinos

David Foenkinos va néixer a París el 1974. És escriptor, dramaturg, cineasta i també músic de jazz. Va estudiar Lletres a la Sorbona i, des de jove, es va interessar per les emocions humanes i la manera de retratar-les amb senzillesa. La seva novel·la La delicadesa (2009) el va convertir en un autor de referència i fins i tot la va portar ell mateix al cinema juntament amb el seu germà Stéphane. Altres obres seves, com Charlotte (Premi Renaudot 2014) que hem llegit al club de lectura l’octubre del 2017, o Número dos (2022), confirmen la seva habilitat per combinar sensibilitat, humor i una mirada molt humana sobre la vida quotidiana. Foenkinos és un d’aquells autors que, amb poques paraules, sap arribar molt endins.

Dues germanes

A Dues germanes, David Foenkinos ens convida a viure molt de prop una història que podria passar-li a qualsevol: la d’una dona que veu com la seva vida perfecta s’esmicola d’un dia per l’altre. La Mathilde és una professora encantada amb la seva feina, amb els alumnes i amb la rutina compartida amb l’Étienne, la seva parella des de fa cinc anys. Tot sembla anar rodat fins que ell, sense previ avís, decideix marxar. I ja està: un “s’ha acabat” que li fa caure el món al damunt.

A partir d’aquí, Foenkinos ens fa entrar en el cap i el cor de la Mathilde, que no sap com refer-se del cop. En ple naufragi emocional, la seva germana Agathe l’acull a casa seva, amb el seu marit i la petita Lili. I és en aquest petit apartament, entre biberons, converses i silencis incòmodes, on comença una nova etapa. La convivència entre germanes —que a vegades és refugi, i a vegades tempesta— esdevé el centre emocional de la novel·la.

El que més destaca de Dues germanes és com Foenkinos tracta el tema del desamor sense caure en el melodrama. Escriu amb sensibilitat, humor suau i un punt de tendresa que fa que t’hi reconeguis fàcilment. No cal que passi res espectacular: el veritable interès és veure com una persona intenta tornar a ser ella mateixa després d’una caiguda. És una lectura que es devora en poques hores, però que et deixa pensant molt més temps.

És d’aquells llibres que t’atrapen pel realisme, per com reflecteixen la vida tal com és —amb els seus girs, les seves pèrdues i, sobretot, amb la seva capacitat infinita de començar de nou. Si t’agrada la literatura que parla de sentiments sense embafar, Dues germanes és una aposta segura.

Jordi Romeu Carol

 

Exposicions del mes de desembre a la biblioteca

Al claustre: 

Exposició de fotografia 

“Ecos de passions prohibides: Una immersió a ‘La Casa de Bernarda Alba´” 

 Reinterpretació de l'obra a través de la fotografia d'Aida Pallàs Barta

L'exposició es podrà veure fins el 23 de desembre al claustre de la biblioteca - Festa Major 2025

El marc incomparable del Castell del Remei, amb interiors i decoracions originals del segle XX i amb el seu mobiliari antic, rajoles hidràuliques, escala de forja i pati interior, permet recrear algunes de les escenes i espais principals de cada acte de l´obra de forma acurada per transportar-nos de ple a l´interior de La casa de Bernarda Alba per mitjà de la fotografia. El caràcter, les vivències, les similituds i les diferències de cadascuna de les protagonistes queden capturades en les imatges, on les expressions i les accions parlen per si soles, però on també hi juguen el seu paper la llum, els elements del fons i els enquadraments. A través d´elles, i seguint la sensibilitat i l´atenció als detalls que caracteritzava l´estil de Lorca, l´Aida projecta la vida de set dones viscuda intensament que, congelada en la imatge, esdevé una mostra de la unió subjacent que existeix entre elles, impassible al temps.

El projecte va comptar amb la col·laboració del poeta Eduard Batlle, autor dels haikus que acompanyen l´obra fotogràfica i inspirats en La casa de Bernarda Alba; amb el suport de la Fundació Castell del Remei, que va facilitar els espais del seu castell per a la realització del projecte; amb la participació de l´estilista de moda Esther Asensio (@ther.archive), responsable de la selecció dels estilismes de les models que apareixen a les fotografies; i amb la col·laboració de l´actriu Belén Alonso, qui dóna veu a la Poncia i guia l´espectador per les diferents escenes a través d´una audioguia.

A les vitrines: 

“ Entre espurnes i fum: la flama dels Se m´n Refum”

Aquesta exposició recull l´essència i la història dels Diables Se m´n Refum de Sant Sadurní d´Anoia, una colla que manté viva la flama de la tradició i la cultura popular. A través del vestuari, les eines de foc, les fotografies i altres materials, descobrireu com el ritme, la pólvora i la passió esdevenen símbols d´identitat i d´esperit col·lectiu.

Enguany, els Joves Diables Se m´n Refum celebrem el 20è aniversari, i per això dediquem aquesta exposició a recordar el camí recorregut i a compartir amb tothom la força, la il·lusió i l´esperit festiu que ens han acompanyat al llarg d´aquests vint anys.

Cada peça exposada és testimoni d´una festa compartida, d´un poble que celebra, que vibra i que, any rere any, fa ressonar el seu crit entre espurnes i somriures. Benvinguts a l´univers dels Diables Se m´n Refum!