Llegir és un
viatge... al País dels Gegants
Els últims gegants de François Place, autor i
il·lustrador
Títol original: Les derniers Géants (Bèlgica, 1992)
Traducció de Teresa Duran. Publicat per Leopold Blume,
Barcelona 2000
El dimecres 5 de novembre, puntualment, a dos quarts de sis,
vam iniciar la tercera trobada d’aquest curs, hi érem totes i vam anar per
feina.
Vam començar per triar el nom del grup, vam fer una pluja
d’idees i en van sorgir alguns, pocs, en anglès i en català; però també van
haver-hi silencis, llargs. La inspiració no fluïa i, com que això no es pot
forçar, vam posposar la tria pel final de la sessió, per si hi havia més sort.
La segona cosa va ser repartir les vuit llibretes que eren
damunt una taula i feia estona que picaven la curiositat; són llibretes
d’espiral, d’un sol color la coberta i grisa la contracoberta. Estaven totes
col·locades per la banda del gris perquè l’atzar decidís quin color li
corresponia a cadascú. El cas és que hi va haver un espectacular ball de
llibretes: l’intercanvi va ser tan ràpid com emocionant, fins que al final
tothom va quedar satisfet amb el seu color.
La finalitat de la llibreta és anotar, apuntar, escriure
notes breus, o llargues, de les impressions, les sensacions i les idees que ens
venen al cap mentre llegim o mentre som al club i escoltem comentaris,
propostes o recomanacions dels companys que trobem interessants i ens impacten
prou per retenir-les, qui sap si un dia ens poden servir.
Tot seguit, vam practicar el propòsit que ens hem fet des
del primer dia: Poesia tot l’any, no limitar-nos-la a Nadal o Sant
Jordi, com passa sovint, i anar vinculant poemes amb l’obra que llegim. En
aquest cas, tractant-se de gegants, vam tenir l’honor —com no podia ser d’una
altra manera— que en Ferran i la Isabel, els gegants de Sant Sadurní d’Anoia, presidissin
la nostra trobada, en una reproducció de sobretaula, és clar!
Gairebé tots els membres del club els coneixien personalment
i els que no, van ser entusiàsticament convidats a visitar-los al vestíbul de
l’Ajuntament, que és la seva residència habitual, excepte quan estan de gira. A
més, algú va explicar-nos que, quan era petita i passava per davant
l’Ajuntament, sempre entrava a veure’ls per colar-se sota les faldilles i,
sobretot, tocar-los la capa de vellut que és molt suau i plaent.
Ara si, vam llegir la II part del poema «Corpus» que Joan
Maragall dedicada als Gegants. Seguint l’esquema de la cançó tradicional,
l’autor ens recalca que:
La geganta i el gegant,
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant,
ara ballen, i sempre ballaran.
Podeu recuperar aquest poema al volum I
de les Obres Completes, corresponent a «Poesia i Teatre» que tenim a
disposició a la biblioteca.
I és clar, vam parlar de la lectura, d’Els
últims gegants. En la primera ronda de comentaris, vam constatar que no
havia enganxat, que més d’un membre no l’havia acabat de llegir, que no havia
agradat gaire i que no havia despertat l’entusiasme de la lectura anterior.
Aprofundint en el perquè d’aquestes
afirmacions, l’explicació més repetida va ser la dificultat en el llenguatge. I
van concretar quines paraules de la primera pàgina eren difícils i vam apuntar
: “fou”, “ennegrit i canós”, “arponer malai”, “talismà”, “empès”, “guinees”.
Una altra cosa que vam exposar van ser les frases que alteren l’ordre habitual
–subjecte, verb i predicats— per fer més èmfasi en allò que es diu.
Tot seguit, vam anar desgranant com François Place, autor i il·lustrador, ens presenta aquesta obra.
El més evident és que utilitza la mateixa estructura al llarg de tot el llibre:
a la pàgina esquerra el text i a la pàgina dreta la il·lustració.
Pel que fa al text, van confirmar que es
tracta d’una narració que està escrita en primera persona i que ens l’explica
el protagonista, l’Archibald Leopold Ruthmore. Excepte la darrera pàgina
que a mode d’epíleg està escrita en tercera persona.
També vam dir que text i il·lustracions
es complementen per entendre la història i que la història comença i acaba amb
el mateix tipus de personatge: un mariner, al principi compra una dent i al
final veiem el dibuix de la dent sota el text.
Vam discutir sobre les diferents parts del relat i finalment
vam consensuar cinc etapes: els preparatius del viatge, el primer viatge,
l’estada amb els gegants, el retorn, els estudis i les conferències, la segona
expedició i la decepció o retirada.
Ens vam entretenir d’allò més en les
il·lustracions. Vam recórrer amunt i avall totes les pàgines, explorant la
minuciositat, buscant la precisió i el detall dels dibuixos fets amb tinta
xinesa i acolorits amb aquarel·la.
En l’anar i venir de pàgines vam anar concretant
les dates, els mitjans de transport i les ubicacions de les dues expedicions.
La primera va sortir el 29 de setembre de 1849, d’un port del Regne Unit, amb
una vella goleta de la Companyia de les Índies. Per arribar al País dels
Gegants va navegar fins a Calcuta (Índia), d’allà a Martaban (Birmània), amb
canoes van remuntar el Salween i després el riu Negre, a peu van travessar la
selva dels wa i les planures tibetanes fins trobar els nou gegants. Per tornar,
en canvi, l’Archibald va sortir a collibè d’un dels gegants que el van
acompanyar fins les estepes de l’Àsia Central, d’allà en caravana fins a la
ciutat d’Irkutsk (Sibèria), en trineu fins a Moscou i Sant Petesburg i allí va
embarcar, segurament en un vaixell de vapor, per travessar el mar Bàltic i el
mar del Nord fins a Londres.
Tot aquest periple i el de la segona
expedició, que va sortir de Nova York, el vam reseguir damunt d’un mapamundi
antic, on les divisions de les fronteres no eren les actuals ni les de l’època de
l’Archibald, però ens va donar una visió molt més clara de l’abast del
viatge que van fer per trobar Els últims gegants.
Acabat el recorregut, vam tornar a l’inici, a la tria del
nom pel grup i heus aquí la llista de noms que van sorgir:
–Llibres màgics
–Hand book
–Llibre obert
–Petits grans llibres
–Pluja de llibres
–Capibares lectores
–La llibreria secreta
–La biblioteca secreta
–Un mar de llibres
–Els petits bibliotecaris
–Llibres secrets
–Investigadors secrets
També vam acordar que, el proper dia, posarem tots els noms
en una bossa, traurem un paperet i serà l’atzar qui decidirà com ens diem.
Per acabar, vam presentar la propera lectura: IMBATIBLE.
1. Justícia i verdura fresca, de Pascal Jousselin, que l’autor ens presenta
com «L’únic veritable superheroi del món del còmic».
I, al darrer moment, encara hi va haver una recomanació, que
comentarem el proper dia.
Ai, lectors i lectores, per si no us n’heu adonat, les del
club són estones intenses i molt ben aprofitades. Salut!!!
.jpeg)
.jpeg)
